Inici

Tot comença aqui ! Aqui començaran les aventures els somis , els sentiments i les raons per jugar a aquest joc creat gracies a un manual xurrimangat d'alguna web i massa temps lliure .

Ajudeu a aquesta emoticona a dominar el mon !

Be doncs quan dema dissabte estiguem tots registrats podem començar a jugar SUPEEEEEEER !

ja som diumenge, i no hi som tots, diria que hi falta ALGU





P.D.1 : aquest algu sera degollat si no si subscriu rapidamen.
P.D.2 : per si encara no tenas adonat estic referint-me a tu BOOMER

Be , no hi som tots i per culpa d'algu *cof* *cof* enric *cof* *cof* he hagut de canviar tota la puta historia , us deixo amb l'inici

- Arribem a Kodachi , repeteixo arribem a Kodachi !

L'Umi Resha va arribar tranquilament a l'estacio , era un model antic que despedia molt vapor i que els ciutadans amb una mica de sarcasme li deien el Fumador , els passatgers baixaven rapid i en poca estona ja va quedar el tren quasi buit , Kodachi era una illa d'estiu , mes donada per a les vacances que per a res mes i per aixo era coneguda com a desti turistic pero tambe era famosa per les seves tendes d'armes i els seus forjadors. Just quan el revisor anava a tancar la porta de l'ultim vago en va sortir una ultima persona , era un noi alt que va espantar el revisor que va sortir corrents , va fer unes quantes passes per el moll i va adentrar-se en la ciutat , la brisa marina feia voleiar els seus cabells taronjes i el la capa negra que portava sobre el kimono negre donant-li un cert aire sinistre :

( Ara Hode has de decidir que vols fer o on vols anar i jo et dire les consequencies de l'accio , aixo va per tots )

- Tinc gana.- va dir dirigint-se a algun lloc on li poguessin oferir un bon plat del que sigui. Tenia molta gana.
En comença a caminar la gent que tenia a prop es van estremir, un home que l’estava mirant va abaixar la mirada per poder veure un catana llarga que li penjava de la cintura, l’home tenia por el noi dels cabells taronges el va mirar i si va acostar. El pobre home va caure al terra, el dels cabells taronges va obrir la boca per dir-li:
- Sabs on puc trobar algun lloc on poder menjar i quedar-me a durmir?
L’home que estava a terra de que poc es desmaia i no va fer altre cosa que marxar corrent.
- Pero que li ha passat a quest paio, si no li he fet res, bueno haure de preguntar a algu altre.- pero al seu voltant ja no hi havia ningú- que estrany fa un moment hi havia molta gent, pero que hi farem, m’haure d'espavilar jo solet.
(ara et toca a tu Pol)

El noi es deslliçava amb gracia pels carrers amb velocitat digne d'admirar , avançava sense temor caminant pero a un ritme rapid , va avançar fins que va arribar a la Plaça Major de Kodachi ,l'aire festiu de l'illa li va esbossar un somriure fugisser en la cara recordant moments passats , al girar-se va topar amb el que feia un rato que buscava : un restaurant , va agafar una cadira i es va asseure , era una taula decorada diferent de les demes fetes de fusta normal , aquella era de fusta bona i cara , un cambre se li va acostar i li va dir :
- Senyor li demano que s'assegui a una altra taula, aquesta pertany al Senyor Romb , esta prohibit asseures-hi

El cambrer semblava inquiet, tens. El noi dels cabells taronges va alçar el cap i va mirar al cambrer amb els seus ulls negres.
- Des de quan les taules es compren ? - el noi dels cabells taronges va fer un pausa, esperant resposta, el cambrer no sabia que havia de dir, estava més tens, com si tingues por d'alguna cosa, el noi assegut en veure que no hi havia resposta va continuar - pero vaja que hi farem, haure de seure en un altre.
Ell es va aixecar i es va posar a la taula del costat. el cambrer semblava més tranquil.
- Vull menjar alguna cosa, portem el que sigui.

El cambrer va assentir raoidament i va marxar lleugeramenet mes tranquil , va afanyar-se a portar-li un pollastre rostit amb herbes que el noi va devorar alegrement,quan va haver acabat va cridar el cambrer per demanar-li el compte, va vindre rapidament i el noi va poder admirar el talent del cambrer per posar zeros a la compta , el menjar li sortia per 1000 berris ! Enfadat va pagar i es va aixecar , ja era hora que fes el que l'havia portat fins a la ciutat

Ell es va girar tornant a mira el cambra, que en aquell moment estava netejant la taula, el noi dels cabells taronges el va estar observant durant un temps, el temps suficient per poder veure que el cambrer desprès de netejar la taula on havia estat es dirigia cap a la taula de fusta bona i la netejava amb més delicadesa, per que ho feia si ja estava neta? Ell se va dirigir cap el cambrer i el cambrer en veure’l es va posar un altre cop nerviós.
- Tant importat es per a tu aquesta taula?- el cambrer va quedar mut.
- Ho sento però te dit que no pots estar a prop d’aquesta taula – va dir el cambrer tartamudejant.
- D’acord, d’acord si tu ho dius..- va dir el noi dels cabells taronges apartant-se una mica – el fet es que et volia demanar on puc trobar els millors forjadors de l’illa.

El cambrer va respondre tot tranquil , ja havia sentit milers de vegades aquella pregunta i no li costaria d'indicar-li on parava el barri i a mes es desfeia d'ell - Es al costat de la catedral, si passes per alla tingues compte , he vist que portes armes , per alla hi han bandes de bandits que t'assaltaren per vendre les teves armes !
El noi va arronsar les espatlles i es va dirigir tot tranqul cap a la imponent figura de la catedral que s'alçava a la ciutat

Però abans que pogues fer alguna pasa el cambrer li va dir:
- Com et dius, tu jove? es que la teva cara em sona molt.
el noi dels cabells tronges es va girar un altre cop i li va dir - jo me dic Alex, Alex Foild- en acbat es va girar i el cambrer el va seguir amb la mirada fins que el va perdre de visat amb tota la gent que hi havia. el cambrer va repetir -es diu Alex - suant es va deixar caure sobre la cadira més proxima hi havia i es va limitar a dir - no pot ser, aquest noi es l'Alex - va entra al resturant i es va dirigir al tablo de busca i captura - ell també es buscat, però si es dirigeix cap allà es trobara am...- no li vas sortir les parules de la boca.
l'Alex es dirigia cap a la catedral, esquivava la gent amb molt elgancia i sense frenar, fins que va veure un nen que plorava alla a prop seu. si va acostar.
- Que et pasa maco? - va preguntar l'Alex. però el nen només li va assenyalar el terra on hi havia un gelat tirat pel terra- entenc t'ha caigut el gelat a terra - el nen petit va fer que si amb el cap - doncs aixó no es cap problema - es va ajupir i va treure unes quantes monedes de la butxaca i li va dir - aqui tens, compret un altre gelat- el nen va deixar de plorar i li va fer una forta abraçada a l'Alex, tot seguit li va dir adeu i sen va anar. L'Alex es va aixecar, es va dirigir cap el lloc on volia anar i va somriure, pero aquell somriure li duraria fins arribar al seu desti?

L'Alex va arribar al barri , ja des de lluny es sentien els martells picant i l'olor de el carbo cremant , hi havia gent observant les forjes i tambe soldats de la marina comprant armes , l'Alex en veurel's va passar-hi corrents i sigilosament per no aixecar sospites , pero va ser massa tard un guarda el va veure i va cridar :
- El del el vestit negre aturi's !
L'Alex en sentir allo va accelerar i va correr entre la gentada , va despistar-los rapidament i es va ficar en un carrero esperant que els anims es calmessin, va ser una mala idea , tot agafant ale va sentir unes veus que van ressonar pel carrero
- Vaja , vaja quina espasa mes maca que portes .... que ens la donaras ?
Eren tan sols 4 paios , malgirbats i apedaçats com anaven pero portaven armes grosses , l'Alex va sospirar , sortia del foc per caure a les brasses.

Primer va decidir no començar amb problemes, i va tornar a baixar del carrero i els va ignorar, però un dels homes que hi havia damunt del carrero va saltar damunt de l'Alex i clavant la seva gran espasa al seu davant per barrar-li el pas. L'Alex es va aturar en sec, no es va ni imutar, els altres tres també van baixar i el van rodejar, la gent del voltant s'apartava i ho miraven des de lluny. un dells va repetir:
- Si encara vols viure donens l'espasa.
- I per que ho haig de fer- va preguntar l'Alex.
- Que per que dius? Doncs per que si no ens la dones mira el que et pasara- va dir un d'ells alçant la seva gran arma i enbestintla contre l'Alex. Però l'Alex ja s'ho veia venir i amb molta felicitat i gran facilitat ho va esquivar i llavors va dir.
- Mira que sou lents.
Els altres tres van esclatar de rabia ven començar a atacarlo, però l'Alex esquivava tots els cops. Fins que al final es va apartar una mica fent que els seus oponents quedesin davant seu.
- Ja esteu no ? , doncs ara em toca a mi- va desenveinar la seva katana, era totalment negre. un d'ells va dir.
- Eh nois , ha desenveinat la katana, tinc molt mala espina - i l'altre li va respondre:
- Que vols que faigi des de tant lluny, no es arrivara a tocar ni un pel.
L'Alex va baixar la seva katana a gran velocitat, a una velocita que costava de veure com si intentes tallar l'aire. De cop es va aixecar una gran rafaga de vent fent que l'edifici de darrera dels bandits quedes destroçat.
- Això només es un avis - va advertir l'Alex.

Els quatre paios tremolaven mentre l'Alex caminava contra ells , aleshores al trepitjar el terra , l'aire es va fer mes espes i es va destensar de cop els quatre bandits van caure a terra de cop , tenien els ulls blancs i els hi surtia espuma de la boca.L'Alex l'havia concentrat en aquells quatre per no fer res mes a ningu , va fer un cop d'ull al seu voltant i es va donar compte que acaba d'entrar a la plaça de la catedral , la mole que era la catedral no s'imposava al sol fent-li impossible veure res per culpa de la llum pero era molt gran aixo si. La gent del seu voltant nomes començar la baralla havia marxat menys tres o quatre curiosos que ara corrien escopetegats en veure els bandits derrotats. L'Alex va sospirar , perque sempre acababa enmig dels problemes ?

Un aplaudiment sarcastic va ressonar per tota la plaça , l'Alex va aixecar el cap buscant el responsable pero no el veia
- Aqui dalt va dir una veu , espera que baixo.
Una espasa va caure enfonsant-se al terra , una silueta va descendir volant i va caure sobre el manec de l'espasa , l'Alex va mirar l'espasa era completament enorme caldria com a minim dos persones per aixecar-la i amb prou feines.
El desconegut vestia una gabardina vermella amb una camiseta groga i uns pantalons de color negre , tenia uns cabells que lluien vermells al sol , tenia uns ulls grocs molt penetrants.
- Aixo que has fet abans era el Haki oi ?
L'Alex va romandre callat, el desconegut sorprenentment va arrencar l'espasa amb una ma i se la va carregar a l'esquena.
-Veig que si aleshores ,lluita amb mi ! El meu nom es Celad Redwent !

( he fet parlar una mica el personatje del Victor , si no t'esta be m'ho dius per gmail i ho canviare ara li toca a en Celad parlar per variar una mica , no que tot el rato parlil'Alex, us haureu de posar d'acord en si esquiveu els cops o be els rebeu ok ? )

En Celad va aixecar l espasa i va saltar, i en un instant va fer un tall al voltant de la plaça , que es va enfonsar.
-ja tenim el camp de batalla: Som-hi?

L'Alex sorpres, es va posar en guardia posant la seva espasa devant d'ell.
- Per fi una mica d'acció! Alguna cosa em diu que aquest combat sera molt interesant.
L'Alex sabia perfectament que no seria tant facil com amb els bendits. però el que no sabia era per que estava ficat en tota mena de problemes.
Però tot i així dins seu corria una imensa felicitat, per fi podia demostrar el que havia apres tots aquets anys. Sabia que aquell combat marcaria un nou inici.

L'Alex va observar al seu oponent, en Celad feia el mateix ,quan les mirades es van topar va esclatar la batalla. En Celad fent gala de la seva gegantina espasava fer-la impactar on feia un moment hi havia l'Alex, ell va girar el cap massa tard .L'Alex va moure la ma i l'aire es va tensar i destensar com abans pero mes rapidament. en Celad va moure el cap negant i rapidament li va clavar un cop de puny a l'estomac , l'Alex va caure a terra despres de volar uns metres , rapidament es va aixecar i es van tornar a mirar fixament

- Amb tu no funcionara el Haki del Rei pel que veig - va dir l'alex sense vaixar la guardia- en fi que hi farem ho haurem de fer servir.

En Celad va aixecar l espasa i va saltar.
-veig que et ficaràs seriós. Com no t'ho curris més no faràs res contra mi.

En Celad feia moure l'espasa en molinets a l'aire i abans de que pogues fer res l'Alex va saltar cap a ell , va moure l'espasa abans que pogues fer res i li va clavar un tall a l'espatlla amb el seu posterior crit de dolor. Al caure a terra va poder observar com en Celad baixava mes lentament degut a la força centrifuga que feia amb l'espasa i al trepitjar a terra es va ficar la ma a la ferida. Es va quedar mirant la sang que queia de la ferida i li tacava la camisa , va somriure i va tornar a saltar aquest cop elevant-se mes alt abans que l'Alex pogues saltar ell brillava amb una llum ataronjada que responia al capvespre que començava a cobrir el cel. Va agafar l'espasa i va fer un picat posant-la per davant en contra de l'Alex , aquet va saltar com si hagues vist el moviment pero va ser un pel massa tard , en Celad va impactar contra la plaça fent-ne aixecar una bona part i enfonsant-ne una altre. Quan anava a aixecar l'espasa es va trobar una katana negra apuntant-li al coll. Havia estat massa imprudent , l'Alex havia saltat sincronitzant-se amb el cop hi havia anat esquivant les roques que havia provocat el cop i poc despres ja el tenia al costat , en Celad va llançar una malediccio per els baixos , semblava que allo era el fi del joc ...

- M'agrada com lluites, però aquesta lluita sa acabat - va dir avaixant l'arma - jo no he vingut aqui persisament per lluitar, he vingut a buscar els millors forjadors de l'illa, tinc una pregunta a fer, si no et fa res deixem el combat, no hi ha necessitat de lluitar, hem fet molt de enrenou, segur que ens vindran a buscar els marines, i a mi no em fa gaire ilusió la veritat - en acabar de dir aixo, va fer mitja volta amb intenció de marxar - Adeu que vagi bé.




(tot teu Victor)

-de veritat creus que m'hauries pogut tallar el coll?, Ilús, prova-ho si tens -------, no perdono a la gent que em taca la camisa!!!!!!!!!!!!!!
Tot seguit va aixecar l' espasa i la va clavar al terra amb tanta força que va a la gent de la plaça els va semblar que tremolava l'illa sencera.
-T'he subestimat-va dir el Celad- Jo també hauré de mostrar la meva veritable força, i si aquesta era la teva , amb tu no en tindré ni per començar-Va dir amb un extrany billantor vermella als ulls .

Entre el brugit provocat per el fragor de la batalla es va elevar un crit :
Els dos combatents queden detinguts en nom de la Marina !
L'Alex i en Celad es van girar sorpresos i abans que ningu pogues reaccionar la roba de l'Alex desapareixia per un carrer lateral sense previ avis , escapolint-se de la gent i corrents dirigint-se cap al port , va sentir de fons com eren cridades les ordres per atrapar-lo , va sosopirar , al final no havia aconseguit preguntar per ell als ferrers , ara hauria d'escapolir-se com pogues , ja havia estat dificil entrar en el Umi Resha i ara tenia que agafar un vaixell , quin mal dia que tenia. Va sentir un soroll eixordidor i va observar amb satisfaccio com el seu darrere era cobert per una gran massa de fum, en Celad segurament s'havia quedat a lluitar , estava segur que els guanyaria era fort aquell paio
- Tu ! Encara no hem acabat tu i jo !
L'Alex es va girar extranyat i es va trobar que en Celad el perseguia a distancia saltant per als terrats.
- Pero que collons fots ? li va cridar
- Et dirigeixes al port oi ? Aleshores segueixme
Van correr per alguns carrers i van desembocar al port , mentre en Celad va entrar en un magatzem l'Alex esperava vigilant per si les coses es posaven dificils.Va sortir arrosegant una barqueta i la va tirar a l'aigua correntses va girar i li va fer que l'acompanyes amb el cap. L'Alex va saltar-hi i es van posar a remar rapidament mentre s'allunyaven podien veure com la Marina s'apinyava al port observant-los pero ells ja eren lluny rumb a una nova illa i noves aventures

La barca es gronxava sobre les ones del mar acompanyada per una lleugera brisa que empenyia la petita vela que coronava l'embarcacio. En Celad restava assegut en un extrem aguantant l'espasa i a l'altre extrem hi havia l'Alex amb la katana sobre els genolls es van mirar fins que un va obrir la bocaa :

( ara li toca parlar a algu preguntant-li coses a l'altre sobre el personatge aixi us coneixereu millor ok ? )

- Gracies per ajudarme a sortir d'alla, jo era a la ciutat per que buscaba a algun forjador per parlarli sobre un tema de la meva espasa, pero en fi que hi farem no podra ser, per cetr, per que m'has ajudat i que fots de la a mi em busquen, el meu cap es buscat per 30.000.000 Berris.

-Jo no m'enrecordo per quan em busquen a mi. Per cert el forjador...(SQUALL power)...em DEVIA(notese temps en passat) diners, no crec que et pogués ajudar molt...




(TiNc la Tecla de Les MajUscoles boja, No es qUe vulgui RecalCar rEs)