Inici

L'Esglesia era l'edifiçi mes alt de la ciutat, estava fet de plaques blaves de zafir , havia costat milers de milions de berris que els ciutadans havien tingut que pagar com a "donacions" a l'esglesia . Tenia forma d'obelisc enorme.

L'equip ho observava impressionats desde la reixa d'entrada a l'esglesia , tot era quietud , havien derrotat als guardies de l'entrada i ara nomes quedaven els de l'interior , en Celad va preguntar de cop:
-Ei nois , acabo de pensar , i si la destrossem sencera ?

Els altres s'el van quedar mirant durant una llarga estona, de cop la Charlotte va començar a riure , va caure a terra rient i va seguir rient alla sola ,a al cap d'una estona en Lanty s'hi va unir. L'Alex i en Celad es mantenien seriosos, en Celad encafra mantenia el dit aixecat per la seva explicacii quan una gran explosio va ressonar per tota la ciutat
La Charlotte i en Lanty van parar de riure en sec i es van girar espantats. L'obelisc estava partit per la meitat i la meitat esquerra havia caigut descubrint trossos de moltes habitacions , una ombra es visualitzava alla on abans i havia hagut la punxa, era negre i esgarrifosa i enfosquia el cel nomes amb la seva presencia , va fer un salt deixant-se caure i va aterrar prop de l'entrada , s'acostava a un rtme lent i inestable pero constant i esgarrifos. El grup s'havia quedat glaçat i no es movia ni una anima. El desconegut vestia de negre i portava un casc del mateix color, a la ma brandava una espasa que estava embolicada amb una vena , semblava antiga i sense us.
En un instant es va plantar davant d'ells , en un obrir i tancar d'ulls s'havia mogut uns cinc-cents metres enlla i estava prop seu , encara feia una impressio mes gran.
-Hola , heu vingut a la festa ? Llastima que heu arribat tard , pero tranquils ara comença el ball !!!

Dit aixo es va llançar endavant amb l'espasa , en Celad li va intentar parar pero va sortir disparat enrere.

- Ooooh tant poc has durat joguina ?

En Celad es va aixecar de terra , tenia una ferida al cap per on rajava sang cobrint-li part de la cara tot seguit li va cridar:

Tranquil que ara et ballo un tango , imbecil !!!

L'Alex sense avis es va llençar contra ell, amb tal rapidesa qeu ni en Lanty i la Charlotte sen van adonar, pero en canvi la persona a la cual anava dirigida l'atac anva molt mes rapid que ell, va ser capas de parar l'estocada de l'Alex amb la seva espasa envainada amb una vena amb gran facilitat, la vena continuava intacte. es van qeudar mirant-se una estona, les espases continuaven en contacte, i la persona qeu duia una mascara va deixar anar un somriure. L'Alex va exclemar.
- Qui cony ets tu? treute la mascara! - en el mateix temps qeu ho va dir la persona enmasquerada va empenya em suabitat fent qeu l'alex perdes l'equilibri i recules cap enrera - es increible qeu hagis pogut llençar a en Celed pels aires, qui ets tu?

Crec que tu l'hauries de conèixer bé, Alex, el seu nom, no és precissament desconegut.
qualsevol que es vulgui llançar a la mar ha de coneixer alguns noms de gent important per orientarse, i ell es una d'aquestes persones.
M'equivoco mr.espasavena cascrobanegra?

- Aviam - va cridar l'Alex trasbalsat - Lanty, Charlotte, vosaltres aqui no i teniu res a fer, ell es masa poderos! aneu a buscar un vaixell ara mateix, segur qeu la marina vindra deseguida, sortirem d'aquesta illa deseguida qeu jo i en Celed ens desempallaguem d'ell - va dir referint-se a l'emasquerat - tu i jo Celed lluitarem contre ell, alguna cosa em diu que jo sol no hi tindre gaires opcions - el seu enemic es matenia imobil - rapid aneu a buscar un vaixell i quan l'agiu trobat feu llum per que nosaltres sapiguem on sou, vidrem deseguida - va dir pero va continuar la frase en veu molt baixa - aixo espero...

-fotli canya noi!!!
va saltar cap a l' enemic amb l'espasa en alt pero ell va esquivar el seu copfacilment.
Allevors, va cridar [b]FRACTURA DEL MUNDOVa començar a descarregar una pluja de cops que el seu rival esquivava o parava fàcilment. quan va acabar l'atac el misteriós home va dir: t'hauràs d'esforçar més, i tot seguit li va donar un cop al cap amb l'empunyadura de la espasa embenada.
quan va rebre l'impacte , en Celad es va donar compte de que aquella espasa desprenia una energia molt extranya
-Alex, escoltam, si el teu poder es tot el que m'has mostrat fins aqui, no hi tens res a fer contra aquest paio, DEIXA M'EL A MI.
- Va treures la camisa i es va ficar la vermella que duia a la motxilla i , mentre els cabells li passaven del blau més gèlid al roig més intens, li va passar la motxilla i la camisa a l'Alex.
DRAGON FORM.
de copp va desprendre una energia aterradora, i on era en Celad va apareixer un majestuós drac roig gegant que va envestir el desconegut i se'l va emportar lluny mentre deia: fuig, despres t'ho explico!!

- noooo - va chisclar l'Alex, es va començar a marejar, aixo era un mal presentimen, en tornar a aixecar el cap els va perdre, segurament avien caigut sota la ciutat, a la selva - maleit sigui, odio quan em fa aixó!!!

l'Alex va desepareixar amb extranya valocitat.

- De que va en Celed? es pernsa que ha vist tot el que puc fer?

Va agafar l'espasa i es va llençar precipici avall, va moure l'espasa amb agilitat i la va clavar a la columna, aixi poden regular la velocitat de la vaixada.

en arraibar avaig, va seguir endevan seguint el rastre dels arbres destroçats, en arribar al final va veure una cosa que el va sorprendre molt.


( perdoneu haver tardat tan )

En Celad estava estirat a terra malferit.
-Imbècil!!, per que has vingut?! Ets molt dèbil, si a mi m'ha fet això quan l'he atacat amb tot el que
tinc, tu no tens cap possibilitat!!

(vaa poool!)

- tu no saps res de mi!!!!! - va cridar l'Alex, mentres es dirigia cap a en Celed a veure com estava, i llavors la seba mirada amb al del individu enmascarat es van creuar l'Alex desprenia una grna energia, de sobte tot lamvient es va tensar - aixo si que no tu perdono!

almenys deixa que t'ajudi, va dir ficant el seu enorme cos de peus arrepenjantseen la seva espasa.
de sobte va començar a escopir foc sobre l'espasa de l'Alex, que va pasar de negre a vermell foc

L'Alex es va sorprendre.
- e, aixo ja havia pasat altres cops, quan la meva espsa revia molta energia li pasava alguna cosa, pero mai o e arribat a comprendre - l'Alex va fer una pausa, i es va posar serio, va tornar a mirar al seu enemic - crek que ara es el moment de fersi al maàxim!



( ta toca Pol, lo que te dit pel msn, plis )

EL noi enmascarat es va dirigir a ells :
-Alex , has acabat ? Ara pots morir en pau ? Si aquest es el cas et donare aquest plaer !

Dit aixo va fer un moviment rapid amb l'espasa que es va topar amb la katana de l'Alex, Ell venia corrents empipat i li va començar a donar cops seguits que sempre topaven amb la corresponent guardia del desconegut.

Es van separar , despres de l'esforç que li suposava a l'Alex fer servir l'espasa en aquell estat , l'espasa en aquell estat era molt poderosa , pero alhora carregosa i dificil de fer anar.

- Veig que ara ets mes lent i previsible , ets patetic !

Dit aixo va despareixer davant la mirada extranyada de l'Alex , de sobte va tenir un calfred i va fer una tobbarella endavant tant rapid com va poder , en decimes de segon on abans hi era ell el noi hi va caure provocan tun esclat de pedres destrossades i un petit crater

- Veig que no has perdut el toc , sempre fugint i donant la nota , no ets ni capaç de protegir els teus companys.

L'Alex el va mirar furios i va aixecar l'espasa i va cridar amb totes les forçes que li restaven - ULLAL CELESTIAL ! el tall negre va fer vibrar l'aire deixant una estela de destruccio en forma de brases ardents i foc. L'Alex va mirar davant seu abans de caure exhaust a terra. DAvant seu tot els arbres ja no existien , nomes quedava una zona d'uns cinc-cents metres cap endavant que havia quedat erma i fumejant , aixi que allo era la verdadera força d'ell i en Celad junts ? interessant. Pero abans que pogues caure a terra va sentir una veu que el va glaçar

- Ets massa lent.

Es va girar espantat, era el noi , estava del tot sencer tret de un trau a la mascara , despres de palpar-se el tall va remugar i es va treure par t del casc. Uns cabells llargs i blancs li van caure sobre les espatlles, tenia uns ulls grisos molt freds que el penetraven amb la mirada, van estar aixi una estona fins que ell va tornar a parlar :

- Ara em coneixes Alex ?

( vinga que ara no us podeu queixar accio a raudals jeje )

l'alex es va quedar molt sorpres en veure qui era, durant un moment el va reconeixer.

- tu... - va dir tertamudejant - pero alguna cosa li va pasar pel cap que sen va olbidar de qui era , la espasa va perdre el seu poder, la va deixar anar al terra, va tenir moltes esgarrifances - no et recurdu gaire be, se que et conec, pero... - no va poder seguir parlan, alguna cosa feia que es sentis molta por, pero de sobte , intentan recordar coses, sen va enrecordar duna unica cosa, el seu nom.. - Vi.. V.. Vica...r....VIKAR - va poder dir finalment, despres de dir aquest nom , ja no li quedaven forces ni per aguantarse dret, la vatalla que havia lliurat havia set molt cançada, no va poder aguantarse dret, va caure al terra i es va desmallar, repetin l'ultima cosa que havia dit - Vikar...

( e, ara que en celed i jo estem desmeiats, li toca a lenrik o a leli, pero recordeu que se suposa que ja eu trobat el vaixell i que algu de vosatlre dos ens be a buscar, i que cuan arriba en vicar ja no hi es, i estem al terra desmaiats i ens porteu al varcu

La Charlotte es va sorprendre quan va veure l'Alex estes a terra. Va corre cap a ell amb preocupació, li va examinar les farides amb la mirada i va concluir que l'havia de curar. I ràpid!

Però a part de l'Alex tambe hi havia en Celad.
- Déu meu...- va pronunciar la noia observant-los.

Se'ls va emportar amb penes i treballs.

en Celad va obrir els ulls.
li feia mal tot, es va mirar, feia pena de veure.
aleshores es va adonar que, lentament, la Charlotte l'estava arrosegant.
-quina mena d'home soc si deixo que una dona pateixi així per mi...
baixa'm, puc caminar arrepenjant-me en l'espasa, UGH!

l'Alex es va despertar, amb els crits del seu company, a ell tambe l'arrosegavent, amb gran agilitat es va posar dret i es va desenpallegar de la ma que el portava, va mirar a la Charlotte, que encara portava en en Celed, ella es va parar, L'Alex es va mirar, tenia el cos envenat.

- Moltes gracies - va dir amb un to apagat , i va repetir - Vikar - va fer una pausa - encara no recordu qui es - estava mol apagat, i va seguir caminan, pero va veure que no podia, ja havia fet un gran esforç al intentar aixecarse, va caure al terra, estava mol mal farit, i per lo que veia en Celed estava igual, no podrien arribar caminan, pero alguna cosa que sesenti, en forma de brunzit, com quan les mosques volen el va sorprendre, va alçar la mirada, era un insecte verd, per un moment no el va reconeixer, pero quan es va acostar mes si que el va reconeixer, era en Lanty.


( ara li toca a l'Enrik, que se suposa que vens per portarnos al barco, pots fer tipu la tipica borma de per que eu tardat tan i tal..... li toca a l'enrik )

-No dèieu que no tardaríeu gaire! Deu haver passat almenys tres hores! (exagerant) Ui, però si esteu malferits!

Spoiler:

Va, anem cap al barco, és xulíssim, encara que ens ha costat trobar-ne un que tingués una bona cuina... els llits deuen ser molt tovets...

i aixi va ser com sels va enportar volant cap al vaixell.



( pol ta toca!!!! )

Una vegada ja a la coberta la Charlotte va obligar a en Celad i a l'Alex a estirar-se a la bodega , era una habitacio petita i no molt confortables pero s'ho van arreglar amb llits de palla fets per la Charlotte, entraven rajos de llum per la finestra i la Charlotte es va quedar alla amb ells ajudant en Celad amb les seves ferides i curant la fatiga de l'Alex

Mentrestant en Lanty passejava intranquil per la coberta , havien aconseguit el vaixell i aixo l'alegrava pero ara haurien de marxar amb dos ferits i aixo l'inquietava pero ves tots els problemes els resoldrien quan escollisin el capita.Es va entretenir mirant el vaixell. Era una caravel·la petita i veloç sense camarots nomes amb bodega petita i una vela major , amb allo farien fins ala propera illa o potser una altra pero poc mes , un cop despres haurien de comprar-ne un i despres seria problematic

Va moure el cap , aixo ja ho discotirien despres ara tocava relaxar-se i deixar-se portar per l'emocio de la aventura, va mirar la cala costeruda on estaven ancorats , esperava instruccions de l'Alex que li havia comentat que sabia de navegació. Mirava les roques quan es va adonar de la presencia de una barqueta petita a la llunyania , no era res mes que una closca de nou amb unes veles negres com l'atzabega pero inspirava temor. En Lanty es va alarmar i intentant fer records sobre alguna cosa negra va sentir una veu :
Digues-li a aquell imbecil que la proxima vegada no sere tant condescendent, per cert al noi drac digueli que es bastant patetic lluitant i que hauria de millorar

Es va girar espantat i es va trobar cara a cara amb un rostre pal·lid amb uns cabells tambe blancs que el mirava , era el noi aquell! Instintivament va fer una passa enrera i va desendundar el gavinet

-Tranquil noi mantis, no vinc per tu, ..... encara, diguels-hi aixo.-va pensar una mica i despres va dir: I a la noia digueli que te uns ulls molt bonics.

Dit aixo es va esfumari el barquet negre va marxar veloçment empentat per un vent misterios . En Lanty tromania alla callat i de cop va reaccionar , va correr al timo i el va fer virar, va pendre un rumb aleatori i es va endinsar en el mar. Al cap d'unes hores de navegar va baixar a baix . Es va trobar l'Alex i en Celad dormint mentre la Charlotte estav mirant-los , va fer.li una senyal de silenci i va agafar una marfega de palla i li va tirar i li va senyalar que dormis amb els nois , ella es va estirar a l'altre punta de la bodega i es van adormir

Al dia seguent la Charlotte es va aixecar tota endormiscada i va trobar la bodega buida , va pujar les escales i va trobar els nois a la coberta: en Celad estava intentant agafar l'espasa pero encara no podia , en Lanty havia desaparescut dins la cabina que feia de cuina i l'Alex estava pensatiu assentat al costat del pal major , es va acostar a en Celad i va preguntar :

I les ferides que tal ?

( no pregunteu a que ve aquesta aparicio d'en Vikar pero es un personatge que m'agrada molt i el fare sortir bastant , ara sera questio d'una mica de relleno abans que arribem a l'illa de l'adri per enfortir l'historia ,vinga va que ens ve unn Nadal super potent ! >:3 )

Escolta, ara mateix no estic prou recuperat, per entrenar de forma normal, i estic intrigat per qui coi era aquell paio, pero si n'hi han gaires mes aixi, hem d'entrenar molt.
Escolta, encara no us he explicat el meu poder, es el de convvertirme en Shinriu el drac llegendari, pero obviament, no he alliberat ni tan sols una 100000000 del seu poder real, que es creu que ni el Shinriu si estigues en ple estat de forma podia dominar. de moment nomes domino la seva forma del foc, que funciona quan duc posada una camisa vermella, i la del aire , que funciona quan no porto res, i mai no he tingut calés per comprarme'n més , de camises, pero n'hi he churrimangat una a en Lanty, esta a la matxilla, me la pots portar?, ara haig de meditar per demanarli a Sinriu més poder...mentre estigui meditant no em desperteu ni em molesteu gaire, que pot ser perillos per a la meva estabilitat mental, dit això quan va rebre la camisa blava, se la va posar i els cabells se li van ficar de color blau, i es va ficar en posició de meditar

- Les teves ferides encara estant recents. Trigaré vastant a curar-te'les d'altot. Però faré el que podré- va dir la Charlotte somrient-li.

Després va alçar la vista i va veure a l'Alex. Si va acostar per parlar-hi, ja que el veia tant pensatiu.

Es va assentar el seu costat i va decidir parlar.
- Encara estas molt cansat per la batalla oi?

L'Alex va trigar en reaccionar, estaba en un altre mon, en reaccuionar, la va mirar, va fer un llarg sospir, i li va contestar, amb una veu mol aguda:

- no es que estigui cansat per la batalla, jo em curu molt rapid, el que pasa es que en el meu cap i a un tros en blanc que no aconsegueixo recordar, i te molt a veure amb en Vikar, lunic que recordu es el seu nom, se que te a veure amb el meu pasat, se que el coneixia, pero no aconsegueixo recordar res - va fer una pausa, estava molt trist, i no podia deixar de pensari, fins que va dir - pero moltes gracies per preucuparte.

L'Alex no era aixi, alguna cosa li pasava, pero no sabia que era, alguna cosa li deia que aixo no sacavava aqui.

( enrik et toca fer lo que ens a dit en Vikar )

Nois...us haig de dir una cosa que em va dir el tio aquest que hi heu lluitat...-es van acostar tots on era l'Alex- que no se què d'un imbècil (crec que es refereix a tu Alex) i que no seria tant condescent la pròxima vegada, a en Celad li va dir que era patètic lluitant o algo axins... i a tu Charlotte t'ha dit que tenies uns ulls molt bonics (hi ha gustos per tot).
Els altres van romandre en silenci.

L'Alex es va aixecar de cop, va agafar en Lanty pel coll, i li va dir:
- Po tu nen de que vas? - va dir exclemant - i tu has amagat toto aquest temps fins ara!!!! - el va tirar a terra, estava molt enfedat - aquell tio es algu molt perillos, i el conec, pero no recordu res d'ell - es va rtrankilitzar, la seva veu anava parden potencia, va fer una pausa - i que mes ta dit - va dir molt mes relaxat i trankil, pero es va adonar que alguna cosa no anava del tot be - merda!! - va tornar a fer una pausa - merda - va repetir, totom el va mirar extrenyat - va corre en direccio al timo - no pot ser!!! com no me ne adonat abans?? - va començar a cridar - nois, totom a les meves ordres, jo us donare instruccions del que haureu de fer - va veure el temps, ell era capaç de percebir els canvis atmosferics, tenia un do en aixo, i finalment va dir - sens tira a sobre una tempesta.

Absent a tot el que passava al voltant seu, en Celad, es trobava en un lloc extrany: Era una mena de cambra amb un dibuix al terra, una part era de color vermell foc , l'altre era de color blanc, l'altre de un color blau molt dèbil, si no t'hi fixaves , no ho veies, i la resta era fosca. el sostre era una mena de pantalla on veia els seus records. Es va commocionar un moment en recordar el seu dolorós passat. Les parets de la cambra no es veien aixi que era millor no buscarles.
Es va dirigir a la part blava del dibuix, i s'hi va assentar. Va concentrarse molt i va cridar: SHINRYU!!.
A l'instant va apareixer un col·lossal drac daurat que el mirava.
-Benvingut al teu cor!Estas fet una merda Celad.
-Perque tothom m'ho diu?! Aquell tio era un monstre!
-T'ho diuen per que fas pena.
-Oh , gracies, però la idea es no tacar la nostra reputació no?
-Potser si-va afegir de mala gana-on vols arribar?
-Vull mes poder.La forma del gel.
-Com?estas tot el dia demanantme coses! ''Shinryu vull poder, Shinryu, vull pipes, Shinryu, vull cacahuets, Shinryu, vull una barca''Dons t'ho compres, per que jo no et donaré mes poder si no passes una prova.
-Sabia jo que demanar tantes coses a la meva font de poder era mala idea...Pero per que una prova, per fer com als mangas o que? Sats que amb el poder que tinc ara m'aplastaran a la primera si hi ha gent com el tio que ens vem trobar?
-Suposo que per imitar els mangas i per donar per cul.
-Bueno pos anem amb la proba!!
-Has de... deixam pensaaar, ja se, m'has de vèncer a mi en la forma de gel!!
-No se suposa que es mes poderosa que la de foc?
-No, la majoria de les formes tenen el mateix poder, pero esta repartit d e diferent manera, per exemple , el de foc esta especial·litzat en el poder d'atac, el de vent en la velocitat, i el de gel, la defensa, ara ho entens?
-Si, ja estic preparaaat!-convertintse en drac-












-Sis hores despres, en Celad ensangonat tot sencer va alçarse i va mirar el terra, la zona que abans era blau dèbil, ara era d'un blau intensissim.
Va despertar, els seus cabells ara eren mes blaus, i notava el poder corrent per les seves venes. Va mirarse i va veure que només tenia les ferides que li havia fet l'enemic misteriós, i que les d'en Shinryu havien desaparegut.
-Quin chollo, una batalla sense ferides!, crec que m'hi acostumaria!!

En Celad es va dirigir a la coberta quan va notar que el vaixell es sacsejava. Quan va entrar l'Alex estava al timo i la Charlotte anava de banda en banda arreglant coses.

- Que passa ara ?

L'alex el va mirar com si haagues vist un fantasma i despres es va enfadar molt.

- Pero a on cony eres ?

- Fent coses.

- Quines coses? Deixa-ho , calla i ajuda a en Lanty amb les veles !

- Perque ? Que passa ?
-No se si t'enas enterat pero estem enmig d'una refotuda tempesta!

-I a mi que?. Vols pipes? les he pres a en Shinryu, no se d'on les treu pero estan boníssimes.

- .... Ves a ajudar-lo ,pero abans passa'm una pipa.

En Celad va correr al pal major i es va enfilar fins al velam on un atemorit Lanty les vigilava.

-Ei , hola , que faig ? Vols pipes ?

- Calla i ajuda'm !

I aixi va ser com tots enfeinats van aconseguir sortir de la tempesta , estaven tots esgotats i la major part del vaixell estava feta malbe ,van baixar a coberta on la Charlotte i l'Alex conversaven sobre els danys del vaixell. Es van girar quan els van veure i la Charlotte va dir :

- Nois , si volem continuar navegant neccesitem una altre vaixell mes fort , aquest no aguantara molt.

-A mi m'es igual, puc viatjar sol si vull. Per cert que tal les pipes? Bones eh?

- Ets un egoista , pero deixa-ho , ara anem a dormir.

Els quatre van baixar a la bodega i cansats com estaven van caure adormits a la primera.

Mentrestan a uns quants metres d'alla a l'illa Yeralti, una figura es dreçava sobre un munt de cadavers , va aixecar-se i va deixar caure una pesada calavera gegant , era de carner i era gegant.

- Ai Pandora , Pandora , que bella que estas plena de roig carmesi.

Mentrestant al vaixell.

- Nois hi ha problemes, els problemes del vaixell son pitjord del que pensava , les veles s'han petat i naveguem snse rumb. Exactament ens dirigim cap aquella illa. Que fem ?